V.O.CATALÁN:
Si bé ja el 967 s’esmentava la vila de Campus Sentigis en una donació al monestir de Sant Cugat, no seria fins el 978 quan apareix documentada per primera vegada la parròquia de Sant Fost de Campsentelles, en la donació que en fa Seniol al seu fillol Guillem, fill d’Amat i Riquilda.
Aquesta parròquia apareix citada amb l’advocació de Sant Fost el 1001. El 1058, Ramon Guillem de Castellvell, feudatari de la mitra de Barcelona, tenia en propietat l’església de Sant Fost, que testà a favor del seu fill, juntament amb els seus delmes i primícies. De l’any 1141 data l’última consagració d’aquest temple pel bisbe de Barcelona, Arnau Ermengol. Al segle XIII, sabem que era propietat de la mitra de Barcelona. El 1256 el bisbe Arnau de Gurb cedí l’església parroquial de Sant Fost a la priora, Geralda, i a les monges agustines de la Conreria de Montalegre.
Malgrat el seu traslladat a Barcelona el 1362, la comunitat de monges agustines va mantenir alguns drets sobre la parròquia de Sant Fost; així el 1368 la priora i les religioses renunciaren per deu anys a 40 sous de les 6 lliures que percebien anualment de l’església de Sant Fost, a condició que el seu rector celebrés una missa a la setmana a la capella de Santa Maria de Montalegre.
El 1434 l’ordre dels benedictins s’incorporà a Montalegre i els priors es convertiren en senyors feudals i barons de les parròquies de Santa Perpètua de la Mogoda, de Cabanyes, de Sant Fost i de Martorelles. El 1504 per decisió del bisbe Gonzalo de Heredia, davant la manca de feligresos, l’església de Sant Fost de Campsentelles es va fusionar amb la de Sant Cebrià de Cabanyes. La parròquia de Sant Fost va ser remodelada durant el període barroc i encara més profundament entre 1868 i 1876, quan va perdre pràcticament tota fesomia del primitiu temple romànic. Durant la guerra civil l’església va ser cremada i devastada, quedant l’edifici completament en ruïnes, que és l’únic que en resta actualment.
De l’edifici romànic del segle XII únicament en resten dos murs laterals de la nau i el petit absis semicircular que juntament amb dues petites absidioles capçava el temple. Les altres restes que podem observar correspondrien a les reformes portades a terme a l’època barroca i després al tercer quart del segle XIX (capella del Santíssim, sagristia, rectoria...).
Iglesia VELLA en SANT FOST DE CAMPSENTELLES (Barcelona)
Si bien ya el 967 se mencionaba la ciudad de Campus Sentigis en una donación al monasterio de Sant Cugat, no sería hasta el 978 cuando aparece documentada por primera vez la parroquia de Sant Fost de Campsentelles, en la donación que hace Seniol a su ahijado Guillermo, hijo de Amat y Riquilda.
Esta parroquia aparece citada con la advocación de Sant Fost el 1001. En 1058, Ramon Guillem de Castellvell, feudatari de la mitra de Barcelona, tenía en propiedad la iglesia de Sant Fost, que testó a favor de su hijo, junto con los sus diezmos y primicias. Del año 1141 data la última consagración de este templo por el obispo de Barcelona, Arnau Ermengol. En el siglo XIII, sabemos que era propiedad de la mitra de Barcelona. En 1256 el obispo Arnau de Gurb cedió la iglesia parroquial de Sant Fost a la priora, Geralda, y a las monjas agustinas de la Conreria de Montalegre.
A pesar de su trasladado a Barcelona en 1362, la comunidad de monjas agustinas mantuvo algunos derechos sobre la parroquia de Sant Fost; así en 1368 la priora y las religiosas renunciaron por diez años a 40 sueldos de las 6 libras que percibían anualmente de la iglesia de Sant Fost, a condición de que su rector celebrara una misa a la semana en la capilla de Santa María de Montalegre .
En 1434 la orden de los benedictinos se incorporó en Montalegre y los priores se convirtieron en señores feudales y barones de las parroquias de Santa Perpètua de la Mogoda, de Cabañas, de Sant Fost y de Martorelles. En 1504 por decisión del obispo Gonzalo de Heredia, ante la falta de feligreses, la iglesia de Sant Fost de Campsentelles se fusionó con la de Sant Cebrià de Cabañas.
La parroquia de Sant Fost fue remodelada durante el período barroco y aún más profundamente entre 1868 y 1876, cuando perdió prácticamente toda fisonomía del primitivo templo románico.
Durante la guerra civil la iglesia fue quemada y devastada, quedando el edificio completamente en ruinas, que es el único que queda actualmente.
Del edificio románico del siglo XII únicamente quedan dos muros laterales de la nave y el pequeño ábside semicircular que junto con dos pequeñas absidioles CAPC el templo. Los demás restos que podemos observar corresponderían a las reformas llevadas a cabo en la época barroca y luego en el tercer cuarto del siglo XIX (capilla del Santísimo, sacristía, rectoría ...).
PFA
Aquesta parròquia apareix citada amb l’advocació de Sant Fost el 1001. El 1058, Ramon Guillem de Castellvell, feudatari de la mitra de Barcelona, tenia en propietat l’església de Sant Fost, que testà a favor del seu fill, juntament amb els seus delmes i primícies. De l’any 1141 data l’última consagració d’aquest temple pel bisbe de Barcelona, Arnau Ermengol. Al segle XIII, sabem que era propietat de la mitra de Barcelona. El 1256 el bisbe Arnau de Gurb cedí l’església parroquial de Sant Fost a la priora, Geralda, i a les monges agustines de la Conreria de Montalegre.
Esta parroquia aparece citada con la advocación de Sant Fost el 1001. En 1058, Ramon Guillem de Castellvell, feudatari de la mitra de Barcelona, tenía en propiedad la iglesia de Sant Fost, que testó a favor de su hijo, junto con los sus diezmos y primicias. Del año 1141 data la última consagración de este templo por el obispo de Barcelona, Arnau Ermengol. En el siglo XIII, sabemos que era propiedad de la mitra de Barcelona. En 1256 el obispo Arnau de Gurb cedió la iglesia parroquial de Sant Fost a la priora, Geralda, y a las monjas agustinas de la Conreria de Montalegre.
