CLAUSTRE en Monestir SANT SALVADOR a BREDA (Girona)
El monestir, així com el castell de Montsoriu, està íntimament relacionat amb la casa dels Cabrera, vescomtes de Girona. Segons consta en l'acta fundacional, els vescomtes Guerau I i Ermessenda van decidir construir el cenobi per a "salvar les seves ànimes" i perquè Déu els ajudés a salvar-se dels seus enemics.
La construcció es va iniciar el 4 de juny de 1038 i l'encarregat de supervisar les obres va ser Sunyer, primer abat de Sant Salvador. Sunyer va morir abans que l'edificació finalitzés i va ser el seu successor, l'abat Amat, qui finalment va culminar l'obra. L'església del monestir va ser consagrada pels bisbes de Girona i de Barcelona el 4 d'octubre de 1068. A la cerimònia va assistir Ponç I, fill dels vescomtes de Cabrera, així com diversos nobles.
Durant els primers anys d'existència del monestir es van fer importants obres d'ampliació, com la construcció de l'església de Santa Maria, propera a l'edifici principal, destinada a donar acollida als nombrosos fidels que s'acostaven fins a Sant Salvador. Els devots acudien de forma massiva, sobretot per a venerar les relíquies dels sants Iscle i Victòria, donades en 1263 pel vescomte Guerau IV de Cabrera. Les relíquies es conservaven en una arqueta que va desaparèixer entre 1820 i 1823. Una part era en dos reliquiaris en forma de bust, que es conserven.
La casa de Cabrera va fer importants donacions al cenobi, cosa que va permetre que aquest creixés en importància. Al segle XIII fins i tot va tenir un monestir filial a la comarca del Rosselló, el de Sant Salvador de Cirà. En 1373 aquest monestir (i el seu priorat de Sant Miquel de Candell) va ser venut als cavallers hospitalers del Mas-Déu. A mitjans d'aquest mateix segle, el monestir es va convertir en filial del de Sant Cugat, encara que va seguir conservant abat propi.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_Breda
ESPAÑOL:
El monasterio, así como el castillo de Montsoriu, está íntimamente relacionado con la casa de los Cabrera, vizcondes de Gerona. Según consta en el acta fundacional, los vizcondes Guerau y Ermesenda decidieron construir el cenobio para “salvar sus almas” y para que Dios les ayudara a salvarse de sus enemigos.
La construcción se inició el 4 de junio de 1038 y el encargado de supervisar las obras fue Sunyer, primer abad de San Salvador. Sunyer murió antes de que la edificación finalizara y fue su sucesor, el abad Amat, quien finalmente culminó la obra. La iglesia del monasterio fue consagrada por los obispos de Gerona y de Barcelona el 4 de octubre de 1068. A la ceremonia asistió Ponç Guerau, hijo de los vizcondes de Cabrera, así como diversos nobles.
Durante los primeros años de existencia del monasterio se realizaron importantes obras de ampliación, como la construcción de la iglesia de Santa María, cercana al edificio principal, destinada a dar acogida a los numerosos fieles que se acercaban hasta San Salvador. Los devotos acudían de forma masiva, sobre todo para venerar las reliquias de los santos Acisclo y Victoria, donadas en 1263 por el vizconde Guerau IV de Cabrera. Las reliquias se conservaban en una arqueta que desapareció entre 1820 y 1823.
---
La casa de Cabrera realizó importantes donaciones al cenobio lo que permitió que éste creciera en importancia. En el siglo XIII incluso tuvo un monasterio filial en la comarca del Rosellón, el de San Salvador de la Sira. En el 1373 este monasterio fue vendido a los caballeros hospitalarios de Mas-Déu. A mediados de ese mismo siglo, el monasterio se convirtió en filial del San Cucufate aunque siguió conservando abad propio.
Miquel Samsó (presidente de la Generalidad de Cataluña del año 1470 al 1473), fue abad entre 1470-1507, haciendo construir la casa abacial gótica y la fachada de la iglesia.
https://es.wikipedia.org/…/Monasterio_de_San_Salvador_de_Br…
PFA
